CASTELL DE TERÇOL

CASTELL DE TERÇOL (Castellterçol)

Segle IX

El castell de Castellterçol o castell de Terçol, és situat al sud de la població, coronant un petit turó amb roures i alzines al mig d'una vall drenada pel torrent del Castell que desguassa sota el mas de la Noguera en la riera de Salt Gener o riera de Sant Quirze Safaja. Aquest castell, centre de la jurisdicció del terme, es considerava del terme del comtat de Manresa i diòcesi de Vic, i va ésser símbol de la possessió del terme, fins que per privilegi reial del 1575, el terme es deslliurà del seus darrers senyors, els abats de l'Estany, i esdevingué vila de domini reial amb consell propi de batlle i jurats.
El castell de Castellterçol, té dintre del perímetre de les seves velles muralles, plenes de sageteres, el cos ruïnós d'una antiga fortalesa medieval i un mas o antiga estada refet al segle XVI aprofitant els murs antics i les rampes d'accés de la part E del puig del castell. Fa la impressió que és enclotat, però des d'allí es veu ben bé que era un lloc òptim, en les condicions guerreres medievals; en la seva part W, més accessible, hom va excavar un fossat artificial a la penya. Existent ja el 898, a la fi del segle XIII era en poder de la família que adoptaria com a nom familiar el de Tedmar, Xetmar i finalment Xemmar, i que al segle XIII emigraria cap a terres gironines.

Per saber més:

• Antoni Pladevall. Castellterçol. Història de la vila i del seu terme. Vic: Eumo. 1990.

Centre educatiu adoptant: Institut Escola Ramona Calvet